Ah de la barca! Un palau
més esplèndid que la nau
aquí tindries…
Sé d’uns braços nacarins
i un pit de dolços coixins;
tu hi dormiries…
Carns d’alabastre remulls
i cabelleres raülls
tu les hauries…
Sé la cançó de l’oblit
que entabana l’esperit
l’escoltaries…
En la blavor dels fondals
els meus ulls són dos fanals
brilla que brilla…
La bonança del meu port
és eterna com la mort:
vine, vine, vine…
Josep Ros 